Associació Esportiva Diedre

El corredor de  DIEDRE/LURBEL Josep Teixidor ha establert el rècord del trekking circular Setau Sagèth, en un temps espectacular de 11h.26'.30".

Es tracta d'una ruta que dona la volta a la Vall d'Aran seguint el GR-211 en la seva major part, i passant pels seus punts més emblemàtics i pobles més representatius de la Vall. En total 103km i 9.480m de desnivell acumulat, amb ports de muntanya de certa dificultat com el Coll de Guerri de 2.320m, el Port de Rius o el Port de Vielha de 2.442m. I racons de postal com els llacs de Liat, el poble de Porcingles, la zona de Restanca, el riu Garona....etc.


+ info sobre la ruta en : www.setausageth.com - www.camins.net

Aquets diumenge dia 4 es va disputar a Espot la primera duatló del circuit d'alta muntanya, anomenat: Salomon XM duathlon Series by Buff...

Aquesta duatló va transcorrer pels paratges d'Espot i rodalies del parc Nacional d'Aigüestortes i estany de Sant Maurici. Ün total de 160 duatletes van prendre la sortida d'aquesta duatló.

El primer segment ens diua des del poble d'Espot fins a l'estació d'Espot Esquí. Era un tram d'uns 12'5 km. que començava amb pista planera-baixada durant uns 2 km. Aleshores començava una forta pujada molt técnica d'uns 100m, que posà a prova les habilitats de carregant la bici a coll o arrossegant-la. Des d'aquí fins a la finalització d'aquest tram era un constant pujar per pista mitjanament bona, a exepció d'un tram de baixada a 1km de la transició.

Un cop a la transició començava l'espesctacle visual i físic. S'enfilava des d'una part de l'estació cap als Estanyets i al coll de Montanyó en una constant i dura ascenció, amb congestes de neu i pas amb cordes inclòs. Després es baixava fins a l'Estany Gran i es remuntava altre cop fins al pic de les Picardes, a 2800m. A continuació fort descens per tartera i congesta de neu, per acabar, als 3 darrers km en un continu puja-baixa i fals plà per prat alpí i tornar a buscar les bicis a la transició.

A la fi descencs trepidant en btt pel mateix lloc on es va pujar, però amb el final canviat. Atravessant el riu per retallar, enlloc de voltar el poble d'Espot, per arribar al globus de meta.

Per part dels components de l'Associació Esportiva Diedre cal destacar la victòria incontestable de'n Gabriel Crosas en l'apartat individual i victòria per equips, amb l'aportació de'n Gabriel, 1er., Pep Chavarria, 15è., i Joan Domènech, 19è.

Ens veiem a la propera, a Vilallonga de Ter...

Joan Domènech.

VICTORIA I LIDERATGE PEL Sambari-TUGA-DIEDRE

Aquest cap de setmana s’ha disputat a les rodalies de Balaguer el Raid del Segre , penúltima proba de la Copa Catalana de Raids d’Aventura , i on l’equip de la comarca Sambari –TUGA-DIEDRE a aconseguit en el darrer moment , desprès de 16h de competició , una lluitadíssima victòria que el col·loca provisionalment , i a falta de tant sols un raid , com a líder de la Copa Catalana . Aquest cop l’equip estava format pels lleidatans Jordi Capell i Eli Socias i el vilanoví Xevi Guinovart .

La multidisciplinar proba , de més de 130km , combinava seccions de patins en línea , tresc , btt , kaiak , orientació urbana , via ferrada , ràpel , natació , espeleo i escalada , totes elles sota un Sol abrasador i una calor de justícia .

El tret de sortida s’ha donat a les 7’30h del mati al Monestir de les Avellanes , amb una proba de 4km de patins en línea que no ha marcat gaires diferències , per seguidament afrontar un curt tresc que els retornava a les Avellanes , on agafaven les bicicletes tot terreny per allunyar-nos en direcció al pantà de Camarasa . En aquesta secció s’han marcat les primeres distàncies importants entre els dos primers equips , el T1 – Agents i el Sambari-Tuga-Diedre . El següent tram , des de Vilanova de la Sal , es tractava d’un kaiak a l’embassament de Camarasa que enllaçava amb un sector de via ferrada , tresc orientació i dos ràpels de 40m per retornar als kaiaks i anar remant fins a la presa de l’embassament , on els hi esperava una proba sorpresa de 800m de natació , que tots els equips van agrair bastant per refrescar-se desprès del llarg sector anterior . Al sortir de l’aigua , els corredors afrontaven la que seria la proba més decisiva , un llarg tresc amb proba d’espeleo a la Cova del Tabac . Aquesta proba va marcar a molts equips , ja que la forta calor i la falta de vegetació van fer de la Serra del Montroig un forn i van convertir el sector en un calvari que va fer que molts equips , en acabar el tresc , optessin per  saltar-se el darrer sector en btt  .

L’equip del Garraf arribà al darrer Control-Canvi de Vilanova de la Sal en 2ona posició , per darrera dels T1-Agents , molt cansats i deshidratats , però en cap moment els hi va passar pel cap l’abandonament . Desprès de menjar i beure tot el que podien , carregar de líquid les motxilles i bidons i descansar una mica van recuperar les btt per encarar els darrers 40km de raid . En aquest sector el ritme va ser molt lent , ja que un dels components de l’equip va patir una insolació al tresc que el va obligar a rellentir el ritme i parar-se sovint a beure i mullar-se el cap , però tot i això van continuar convençuts de l’importància de marcar les màximes balisses possibles , ja que el raid es decidia per punts . Així , desprès de gairebé 5h en el darrer sector de btt i d’estar 2 hores il·luminats tant sols per la feble llum dels petits frontals , l’equip va arribar plegat al Monestir de les Avellanes , punt d’on habien sortit 16h abans .

La sorpresa , i la recompensa , va ser majúscula a l’arribada , ja que l’equip T1-Agents es va haver de saltar les darrers balisses per la fatiga del seus components , superats fins i tot pel Cambrils Ridícul X-team .

La classificació fina del raid va estar encapçalada del Sambari-Tuga-Diedre , seguits en 2on lloc pel Cambrils RidículX-team i en 3era posició per el T1-Agents .

Aquest cap de setmana en Jessed Hernandez s’ha proclamat campió d’espanya de Km Vertical a Peñalara. La cursa disputada a la Sierra de Guadarrama (Valsaín-Segovia) tenia una distancia de 5km, 1000m.+ i un nivell molt alt a la sortida de la prova… Agustí Roc, Tofol Castanyer, L. Alberto Hernando, Angel Llorenç, David Lopez, etc.

Just començar la pujada es va formar un grupet de 4 corredors (Jessed, Roc, Castanyer, Hernando) que de seguida va marcar diferencies a la resta de participants, peró no va ser fins als metres finals on es va decidir la cursa, quan en Jessed va apretar el ritme i sols el va poder seguir en L. Alberto Hernando que metre a metre anava perdent algun segon. Finalment va entrar en Jessed en primera posició a 41’’ d’Hernando hi ha 1’13’’ d’en Tofol que finalment va entrar en tercera posició.

D’Altra banda, l’Ass. Esp. Mountain Runners del Berguedà va organitzar la V edició de la cursa del Pedraforca, que aquest any a part de puntuar per a la Copa Catalana també decidia el Campió de Catalunya SUB-23. La cursa va estar dominada de principi a fi per en Just, que aprofitant les petites modificacions en el recorregut va marcar un nou record de la cursa (1:37:46) i es va endur el pernil cap a casa.

Pel que fa al Campionat de Catalunya SUB-23 cal destacar la victòria de l’Andreu Simón que va fer una molt bona cursa entrant a mes de 2’ del segon classificat, David Prades (selecció Valenciana).

En la categories femenina, el pernil i de passada la cursa se la va endur la Núria Picas, seguida a mes de 6’ de la Sara Vila que va entrar en segona posició i Tina Bes que va acabar a la tercera.

Pel que fa a la resta de corredors de Diedre, cal destacar la 16a. posició d’en Lito que no va poder repetir la victòria que va aconseguir al 2009, la 20a. de l’Andreu i la 24a. d’en Gerard Morales que tot i no haver fet mai una cursa d’aquestes característiques es va endur un molt bon resultat. 

Felicitats amb en Jessed pel seu Campionat d’espanya i especialment a l’Andreu pel Campionat de Catalunya SUB-23.

Aquest dissabte s’ha disputat al poble de Canfranc ( Osca ) la IV edició de la considerada com la marató més dura de l’estat, amb 42km de recorregut i 9000m de desnivells acumulats ( 4500m+).

A la cita es van apropar corredors, uns 140 inscrits en total,de Catalunya, Andorra, Aragó, Navarra, Euskadi, Madrid, València, Asturies i Castella i Lleó, molts d’ells corredors de les seves respectives seleccions.

Aquest any les condicions meteorològiques no van ser les millors per poder enfrontar-se a una cursa d’aquestes característiques, amb molts trams tècnics, amb passos obligats per esglaons de ferro en alguna de les pujades i molts trams de descens equipats amb cadenes i cordes fixes , ja que el dia es va llevar amb pluja, boira, vent i fred, i a les cotes més altes per on passava la cursa començava a nevar.
Així doncs, des de l’organització i molt encertadament ( la seguretat es per davant de tot ) es va decidir retallar el recorregut i deixar-lo en “sols” 34km i 5400m de desnivell ( 2700m+ ).

Amb una temperatura de tant sols 7ºC, a les 8’30h es va donar la sortida, sota la pluja,des de la porta de l’ajuntament de Canfranc – Estación, i ja de bon començament, un cop creuat el Riu Aragón, es va enfilar el grup pel fort ritme marcat per l’andorrà Manel Pelegrina. La forta pujada inicial, on es poden trobar alguns esglaons de ferro per superar esperons de roca, fins el cim de la Torreta, a 2600m d’alçada va desfer el gruix de participants, deixant al capdavant un  grup format per Oscar Pérez ( fed.Aragonesa ), Eulogio Bello ( fed. Vaska ), Manel Pelegrina ( fed.Andorrana ) i Xevi Guinovart ( Diedre ). Aquest grup va passar conjunt pel cim emboirat de La Torreta, sota una insistent nevada ja en aquesta cota, i va ser a la tècnica baixada, de 1200m negatius i equipada en alguns dels seus trams amb cadenes i cordes fixes, va seleccionar més el grup, deixant despenjat el corredor andorrà.

Al avituallament del Col de los Ladrones el trio va passar plegat per començar la pujada a La Raca, cim de 2400m. De bon començament a aquesta segona pujada, de 1100m de desnivell , l’aragonès Oscar Pérez va marcar un fort ritme que va despenjar els seus dos companys de cursa, sent Xevi Guinovart qui el va poder seguir de més a prop, passant pel cim de La Raca, cota alta de l’estació hivernal d’Astún, amb poc més de 2’ de desavantatge respecte Pérez.

La baixada del cim i el tram final de cursa es prometia molt emocionant, ja que el vasc Bello estava a poc més d’un minut del corredor català.  El desnivell des de el cim, a 2400m, fins el Port de Somport, a 1800m, es feia pràcticament íntegre per una llengua de neu dura, cosa que el va fer molt i molt ràpid ( van salvar els 600m- de desnivell en menys de 10’ ) i va congelar els peus ja molls de tot el dia dels corredors. Al arribar a Somport, les distàncies pràcticament es mantenien igual que al pas del cim, i va ser tot just desprès de l’avituallament on la fatalitat es va associar al corredor vilanoví, que va patir una forta caiguda a 7km de meta per culpa del fang sobre uns esglaons de fusta, que li va provocar un fort cop al genoll i al canell, així com un esquinç de turmell, i li va obligar a rellentir el ritme i veure’s superat pel basc Eulogio Bello, arribant en aquest ordre a la línia de meta de Canfranc – Estación.

Una molt bona organització en una cursa molt complicada de controlar degut a les condicions meteorològiques....

1 / Oscar Pérez ( Fed. Aragonesa )  -        3’49h

2 / Eulogio Bello ( Fed. Basca )      -        3’52h

3/ Xevi Guinovart   ( Diedre  ) -  3’53h

FOTOS-1      FOTOS-2

Crònica de Xevi Guinovart

El dia 8 de maig s’ha disputat a Vilanova i la Geltrú una nova edició del raid Garraf , puntuable per la Copa Catalana .

La proba s’ha disputat amb un bon sol , tot i l’anunciada pluja , i s’ha recorregut la pràctica totalitat de la comarca del Garraf , així com una petita incursió a l’Alt Penedès .Els participants han superat probes d’orientació urbana i específica , btt , tresc , patins en línea , ràpel i escalada .

 

Aquest cop l’equip DIEDRE-TUGA estava format per Joaquin del Rio , Jordi Capell “Txakal” i Xevi Guinovart .

 

A les 9’00h del matí s’ha donat la sortida amb una ràpida proba d’orientació urbana pels carrers de la ciutat . El primer equip en arribar a la transició de les pistes d’atletisme per agafar les btt’s va ser el Diedre-Tuga . El segon sector , de btt , els va portar des de Vilanova fins a Can Simó , on van realitzar el següent canvi , sortint aquest cop amb tots el “ferros” , per completar un sector molt complert . Seguint les balises marcades per l’organització , els raiders van pujar fins el Pic de l’àliga i Coll Roig , per desprès anar a buscar una cova sota el Castell d’Olérdola . Encara dintre del sector , varen haver de carregar les bambes a la motxilla per posar-se els patins de línea per realitzar un tram curt però molt exigent de 3km i 200m+ i pujar fins la zona de la “facu” , on amb els patins a l’esquena , es realitzaven les probes de ràpel i escalada . A l’entrada al ràpel la diferència amb el segon equip ja era de 15’ . Sortint de l’escalada un cop superada una via de 6a ( la que més bonificava ) retornaven fins a recollir les btt .   En el següent sector , pels voltants de Viladellops , el recorregut els va portar fins els Vinyals i l’autòdrom de Ribes , on tornaven a fer canvi de disciplina , aquest cop per realitzar una complicada orientació específica a peu . L’equip la va realitzar en un dels millors temps parcials ,augmentant la diferència amb els perseguidors a 45’ ,  cosa que li va permetre sortir al darrer sector en btt de retorn a Vilanova per la zona dels Colls amb tranquil·litat i assegurant les balises  .

L’equip DIEDRE-TUGA va guanyar el raid amb un temps de 7’40h , amb més d e30’ d’avantatge amb els segons i tercers , Oxigen i Medilast respectivament .

Crònica de Xevi Guinovart

 

El proper raid de Copa Catalana serà el Raid Urgellistant , el 5 de juny .

Aquest diumenge passat es va celebrar a Ripoll la 10ª. Edició de la Cursa de Sant Amand amb mes de 250 corredors/es puntuable per la Copa Catalana de Curses de Muntanya.

La pluja caiguda el dia abans de la cursa va fer mes dur un recorregut que ja ho es per si sol, a les 08:45 es donà la sortida a la cursa femenina amb la Lourdes Aymerich com a única representant de Diedre, en el tram de pujada va arribar a dalt de Sant Amand juntament amb l’Ester Hernández però a la baixada es va veure superada per l’Ester, molt mes experta en aquets tipus de curses i acabant finalment en una meritòria 3ª. Posició per darrera de l’Ester i Isabel Eizmendi que va acabar en segon lloc.

 

A les 09:00 es va donar la sortida a la categoria masculina, amb 250 atletes (15 d’ells de Diedre) Encara dintre els carrers de Ripoll en David Sanchez va sortir com una moto agafant uns metres d’avantatge a la resta de corredors, just abans d’arribar a coll de Saltor ja portava mes de 2’ sobre el grup perseguidor format per Espiña, Pàmies, Pijuan, Sancho, Cazalla, Folguera, Carrasco (que no son coixos) Al pas pel cim es mantenien les distancies tot i l’intent d’en Xavier Espiña de retallar temps sobre en David, als primers metres de baixada tot i anar mes lent del normal per les condicions del terreny, en David va patir una caiguda notant una forta estrebada a la part de l’abductor que el va fer afluixar molt el seu ritme fins al punt d’haver de caminar per culpa del dolor, a partir d’aquí ja va donar la cursa per perduda i es va esperar a que passes la Lourdes per poder arribar junts a la línea d’arribada situada al monestir de Ripoll.

Pel que fa als altres corredors de Diedre, cal destacar la 10ª. Posició d’en Xelino que tot i no estar al 100% va fer una cursa molt intel·ligent i mantenint un ritme que li va permetre acabar la cursa amb molt bones sensacions. L’Edu Solà finalment va acabar en 18e. lloc i en Xevi Guinovart al 23.

 

Finalment la cursa va ser guanyada per en Xavier Espiña amb un temps de 2:03 seguit a menys d’un minut del Pijuan i Cazalla que varen entrar en segona i tercera posició respectivament

La Bea i en Jordi a part de ser dos bons amics, son dels pocs socis de l'Ass. Esp. Diedre que dediquen mes temps a disfrutar de la muntanya caminant o escalant que no pas correns com molts de nosaltres.

Actualment estan fent un viatget per terres sud-americanes, de tan sols un any de durada... Quina enveja!!! ...i nosaltres vinga a córrer! Ja fa un mes i mig que varen marxar cap a Quito i despres de fer excursions a peu per mig Perú, l'altre dia varen aconseguir pujar al seu primer cim de mes de 5000m. el cim del Vallunaraju de 5686m. que esta situat al costat de la ciutat de Huaraz, un dels molts cims que es poden veure des d'aquesta ciutat situada al vellmig de la Cordillera Blanca.

Si voleu seguir d'aprop les seves aventuretes, sol teniu de fer un clik a: http://viatget.blogspot.com/

Salut als dos i molta muntanya

 

El passat diumenge 25 de abril es va celebrar la XX edició de la mitja marató de Muntanya Gels-Moixeró en el cor del Parc natural del Cadí. La parella mixte que formaven Josep Teixidor i Núria Picas (AE Diedre) van pujar al primer lloc del podi.

Per aconseguir-ho van tenir que superar els 21 km i més de 1.900 metres de desnivell positiu, i sobretot donar-ho tot per guanyar en un disputat duel l'excel·lent parella persiguidora formada per l'Albert Lapeira (AE Diedre) i Laia Andreu (Selecció Catalana) que varen entrar a tan sols dos minuts dels guanyadors.

En la categoria individual masculina el guanyador amb gran autoritat va ser el Marc Carós (AE Diedre)amb un temps de 1:55, i en categoria individual femenina l'incombustible Terrassenca Mónica Àrdid amb 2:17.

També destacar el gran paper de l'Edu Solà (AE Diedre) 3er classificat amb un temps de 2:07 i de Narcís Torroella (AE Diedre) que després de prácticament tota la cursa anar situat en tercera posició, una inesperada caiguda i el cansanci el va fer perdre llocs fins acabar en la 5º posició final de la classificació a 15' d'en Marc.

Pel que fa a la resta de participants de Diedre, cal destacar la 17, 18 i 19a. posició d'en Toni Perez, Joaquim Mayoral i Marc Cortina respectivament, arribant practicament junts a la linea d'arribada i la 50a. d'en Joan Segales.

CLASSIFICACIONS

El passat divendres dia 23 abril a les 15h de la tarda, es va donar la sortida de la II edició de la Costa Brava Extrem Running, amb participació de corredors de Diedre.

En la modalitat Challenge que constava de 105 km repartits amb tres etapes, la primera de 25km, la segona de 55km i la tercera de 30km hi va participar en David Ferrandez que va acabar en 8ª posició final.

En la primera etapa va arribar a la 9ª posició (a menys de 10’ del primer classificat Cyril Chanu) amb un temps de 2:35, en la segona etapa va fer una cursa impecable que li va permetre guanyar l’etapa juntament amb en Sergio Fernandez de Madrid (un dels grans ultrafondistes que tenim en aquest país) amb un temps de 5:10 que el varen fer pujar fins a la 3ª posició de la general a tan sols 9 minuts del líder de la cursa Sergio Fernandez, en la tercera etapa, la sort no el va acompanyar ja que quan anava amb el grup capdavanter format per 5 corredors es va fer una forta torçada de turmell just al km 8, fet que el va fer perdre molt de temps en els 22 km finals,  que el van fer baixar fins a la 8ª posició final d’un total de 200 participants, un molt bon resultat en la seva primera cursa per etapes.

 

A la categoria reina, l’Extrem (180Km) que també constava de tres etapes, 25km, 100km i 55km hi van participar en Xavi Quintas i en Mia Carol.

A la primera etapa  sortiren més conservadors del normal, això va fer que a la meitat de la cursa decidissin apretar una mica el ritme per no perdre el grupet capdavanter, això els va fer acabar en 4ª posició per part d’en Mia i la 12ª per en Xavi amb un temps de 2:34 i 2:39 respectivament.

En la segona etapa la sort va ser desigual pels dos corredors de Diedre, en Xavi va sortir a un ritme més elevat que el primer dia, fet que li va permetre anar amb el grup capdavanter però cap al km 50 va començar a notar un fort dolor abdominal que el va fer afluixar el ritme, fins al límit que es va veure obligat a abandonar al km 80 degut al fort dolor. Pel què fa en Mia que també va sortir amb el grup capdavanter juntament amb en Xavi, la sort si que el va acompanyar, ja que va anar incrementant el ritme progressivament fins que al voltant del km 75 es va formar un grup de  4 corredors (2 portuguesos, Ricard Jiménez i Mia Carol) que perseguien molt d’aprop als líders de la cursa (els dos corredors d’Euskadi Iker Karrera i Iker Urizar) mica en mica anaven retallant distancies al grupet capdavanter fins a passar a l’Iker Urizar i col.locar-se en 2ª posició, que ja no va deixar fins a l’arribada de la segona etapa amb un temps de 12:27 que li va permetre pujar fins a la 4ª posició de la general amb el mateix temps que el Portuguès Pedro Marques.

Una de les anècdotes de la segona etapa és que el grup de 8 corredors on anava en Mia, van decidir parar a comprar una garrafa d’aigua en una botiga degut a la falta d’avituallaments i la forta calor, en Mia es va oferir per entrar a la botiga m’entre els altres l’esperaven a fora… la sorpresa va ser quan va sortir de la botiga i no hi havia ningú, els 6 corredors van continuar la marxa sense esperar-lo essent en Ricard Jimenez l’únic corredor que el va esperar. Visca el companyerisme!!!

A l’ultima etapa de 55km els primers 4 km va sortir a un ritme mes suau al costat del líder de la cursa (Iker Carrera) a partir d’aquí ja es va destapar la caixa dels trons fins a formar-se un grupet de 5 corredors (entre ells en Mia) que va liderar la cursa fins al km 15, aquí l’Iker Carrera es va despenjar al capdavant de la cursa, seguit de molt aprop d’en Mia i del corredor Portuguès (per cert, un impresentable), en Mia es va passar gran part del recorregut esperant el portuguès i guiant-lo en tot moment ja que no era capaç per si sol de seguir el recorregut correcte.

 Dic impresentable per no insultar, ja que el què va fer el portuguès a 10 metres de l’arribada, demostra que no te cap mena de companyerisme amb la gent que està al seu voltant, esprintant just a la línia d’arribada per treure el segon que li faltava per poder guanyar amb en Mia a la general de la cursa.

 

Podeu veure els resultants a:

http://www.atletisme.cat/classificacions/xtrem/ 

… I algunes fotos de la cursa:

http://picasaweb.google.es/tronja88/CostaBravaXtrem2010#

http://picasaweb.google.es/ireneedo/CBXR2010CHALLENGE#

http://picasaweb.google.es/massaguer.josep/CostaBravaExtremRunning2010#

 

Cal destacar l’escàs marcatge per part de l’organització fet que va fer que la majoria dels corredors es perdessin en diferents punts del recorregut. Un fet millorable de cara a properes edicions. Pel que fa a la resta l’organització va ser molt correcte…

 

Salut i muntanya