Associació Esportiva Diedre

El corredor de  DIEDRE/LURBEL Josep Teixidor ha establert el rècord del trekking circular Setau Sagèth, en un temps espectacular de 11h.26'.30".

Es tracta d'una ruta que dona la volta a la Vall d'Aran seguint el GR-211 en la seva major part, i passant pels seus punts més emblemàtics i pobles més representatius de la Vall. En total 103km i 9.480m de desnivell acumulat, amb ports de muntanya de certa dificultat com el Coll de Guerri de 2.320m, el Port de Rius o el Port de Vielha de 2.442m. I racons de postal com els llacs de Liat, el poble de Porcingles, la zona de Restanca, el riu Garona....etc.


+ info sobre la ruta en : www.setausageth.com - www.camins.net

Aquets diumenge dia 4 es va disputar a Espot la primera duatló del circuit d'alta muntanya, anomenat: Salomon XM duathlon Series by Buff...

Aquesta duatló va transcorrer pels paratges d'Espot i rodalies del parc Nacional d'Aigüestortes i estany de Sant Maurici. Ün total de 160 duatletes van prendre la sortida d'aquesta duatló.

El primer segment ens diua des del poble d'Espot fins a l'estació d'Espot Esquí. Era un tram d'uns 12'5 km. que començava amb pista planera-baixada durant uns 2 km. Aleshores començava una forta pujada molt técnica d'uns 100m, que posà a prova les habilitats de carregant la bici a coll o arrossegant-la. Des d'aquí fins a la finalització d'aquest tram era un constant pujar per pista mitjanament bona, a exepció d'un tram de baixada a 1km de la transició.

Un cop a la transició començava l'espesctacle visual i físic. S'enfilava des d'una part de l'estació cap als Estanyets i al coll de Montanyó en una constant i dura ascenció, amb congestes de neu i pas amb cordes inclòs. Després es baixava fins a l'Estany Gran i es remuntava altre cop fins al pic de les Picardes, a 2800m. A continuació fort descens per tartera i congesta de neu, per acabar, als 3 darrers km en un continu puja-baixa i fals plà per prat alpí i tornar a buscar les bicis a la transició.

A la fi descencs trepidant en btt pel mateix lloc on es va pujar, però amb el final canviat. Atravessant el riu per retallar, enlloc de voltar el poble d'Espot, per arribar al globus de meta.

Per part dels components de l'Associació Esportiva Diedre cal destacar la victòria incontestable de'n Gabriel Crosas en l'apartat individual i victòria per equips, amb l'aportació de'n Gabriel, 1er., Pep Chavarria, 15è., i Joan Domènech, 19è.

Ens veiem a la propera, a Vilallonga de Ter...

Joan Domènech.

VICTORIA I LIDERATGE PEL Sambari-TUGA-DIEDRE

Aquest cap de setmana s’ha disputat a les rodalies de Balaguer el Raid del Segre , penúltima proba de la Copa Catalana de Raids d’Aventura , i on l’equip de la comarca Sambari –TUGA-DIEDRE a aconseguit en el darrer moment , desprès de 16h de competició , una lluitadíssima victòria que el col·loca provisionalment , i a falta de tant sols un raid , com a líder de la Copa Catalana . Aquest cop l’equip estava format pels lleidatans Jordi Capell i Eli Socias i el vilanoví Xevi Guinovart .

La multidisciplinar proba , de més de 130km , combinava seccions de patins en línea , tresc , btt , kaiak , orientació urbana , via ferrada , ràpel , natació , espeleo i escalada , totes elles sota un Sol abrasador i una calor de justícia .

El tret de sortida s’ha donat a les 7’30h del mati al Monestir de les Avellanes , amb una proba de 4km de patins en línea que no ha marcat gaires diferències , per seguidament afrontar un curt tresc que els retornava a les Avellanes , on agafaven les bicicletes tot terreny per allunyar-nos en direcció al pantà de Camarasa . En aquesta secció s’han marcat les primeres distàncies importants entre els dos primers equips , el T1 – Agents i el Sambari-Tuga-Diedre . El següent tram , des de Vilanova de la Sal , es tractava d’un kaiak a l’embassament de Camarasa que enllaçava amb un sector de via ferrada , tresc orientació i dos ràpels de 40m per retornar als kaiaks i anar remant fins a la presa de l’embassament , on els hi esperava una proba sorpresa de 800m de natació , que tots els equips van agrair bastant per refrescar-se desprès del llarg sector anterior . Al sortir de l’aigua , els corredors afrontaven la que seria la proba més decisiva , un llarg tresc amb proba d’espeleo a la Cova del Tabac . Aquesta proba va marcar a molts equips , ja que la forta calor i la falta de vegetació van fer de la Serra del Montroig un forn i van convertir el sector en un calvari que va fer que molts equips , en acabar el tresc , optessin per  saltar-se el darrer sector en btt  .

L’equip del Garraf arribà al darrer Control-Canvi de Vilanova de la Sal en 2ona posició , per darrera dels T1-Agents , molt cansats i deshidratats , però en cap moment els hi va passar pel cap l’abandonament . Desprès de menjar i beure tot el que podien , carregar de líquid les motxilles i bidons i descansar una mica van recuperar les btt per encarar els darrers 40km de raid . En aquest sector el ritme va ser molt lent , ja que un dels components de l’equip va patir una insolació al tresc que el va obligar a rellentir el ritme i parar-se sovint a beure i mullar-se el cap , però tot i això van continuar convençuts de l’importància de marcar les màximes balisses possibles , ja que el raid es decidia per punts . Així , desprès de gairebé 5h en el darrer sector de btt i d’estar 2 hores il·luminats tant sols per la feble llum dels petits frontals , l’equip va arribar plegat al Monestir de les Avellanes , punt d’on habien sortit 16h abans .

La sorpresa , i la recompensa , va ser majúscula a l’arribada , ja que l’equip T1-Agents es va haver de saltar les darrers balisses per la fatiga del seus components , superats fins i tot pel Cambrils Ridícul X-team .

La classificació fina del raid va estar encapçalada del Sambari-Tuga-Diedre , seguits en 2on lloc pel Cambrils RidículX-team i en 3era posició per el T1-Agents .

Aquest cap de setmana en Jessed Hernandez s’ha proclamat campió d’espanya de Km Vertical a Peñalara. La cursa disputada a la Sierra de Guadarrama (Valsaín-Segovia) tenia una distancia de 5km, 1000m.+ i un nivell molt alt a la sortida de la prova… Agustí Roc, Tofol Castanyer, L. Alberto Hernando, Angel Llorenç, David Lopez, etc.

Just començar la pujada es va formar un grupet de 4 corredors (Jessed, Roc, Castanyer, Hernando) que de seguida va marcar diferencies a la resta de participants, peró no va ser fins als metres finals on es va decidir la cursa, quan en Jessed va apretar el ritme i sols el va poder seguir en L. Alberto Hernando que metre a metre anava perdent algun segon. Finalment va entrar en Jessed en primera posició a 41’’ d’Hernando hi ha 1’13’’ d’en Tofol que finalment va entrar en tercera posició.

D’Altra banda, l’Ass. Esp. Mountain Runners del Berguedà va organitzar la V edició de la cursa del Pedraforca, que aquest any a part de puntuar per a la Copa Catalana també decidia el Campió de Catalunya SUB-23. La cursa va estar dominada de principi a fi per en Just, que aprofitant les petites modificacions en el recorregut va marcar un nou record de la cursa (1:37:46) i es va endur el pernil cap a casa.

Pel que fa al Campionat de Catalunya SUB-23 cal destacar la victòria de l’Andreu Simón que va fer una molt bona cursa entrant a mes de 2’ del segon classificat, David Prades (selecció Valenciana).

En la categories femenina, el pernil i de passada la cursa se la va endur la Núria Picas, seguida a mes de 6’ de la Sara Vila que va entrar en segona posició i Tina Bes que va acabar a la tercera.

Pel que fa a la resta de corredors de Diedre, cal destacar la 16a. posició d’en Lito que no va poder repetir la victòria que va aconseguir al 2009, la 20a. de l’Andreu i la 24a. d’en Gerard Morales que tot i no haver fet mai una cursa d’aquestes característiques es va endur un molt bon resultat. 

Felicitats amb en Jessed pel seu Campionat d’espanya i especialment a l’Andreu pel Campionat de Catalunya SUB-23.

Aquest dissabte s’ha disputat al poble de Canfranc ( Osca ) la IV edició de la considerada com la marató més dura de l’estat, amb 42km de recorregut i 9000m de desnivells acumulats ( 4500m+).

A la cita es van apropar corredors, uns 140 inscrits en total,de Catalunya, Andorra, Aragó, Navarra, Euskadi, Madrid, València, Asturies i Castella i Lleó, molts d’ells corredors de les seves respectives seleccions.

Aquest any les condicions meteorològiques no van ser les millors per poder enfrontar-se a una cursa d’aquestes característiques, amb molts trams tècnics, amb passos obligats per esglaons de ferro en alguna de les pujades i molts trams de descens equipats amb cadenes i cordes fixes , ja que el dia es va llevar amb pluja, boira, vent i fred, i a les cotes més altes per on passava la cursa començava a nevar.
Així doncs, des de l’organització i molt encertadament ( la seguretat es per davant de tot ) es va decidir retallar el recorregut i deixar-lo en “sols” 34km i 5400m de desnivell ( 2700m+ ).

Amb una temperatura de tant sols 7ºC, a les 8’30h es va donar la sortida, sota la pluja,des de la porta de l’ajuntament de Canfranc – Estación, i ja de bon començament, un cop creuat el Riu Aragón, es va enfilar el grup pel fort ritme marcat per l’andorrà Manel Pelegrina. La forta pujada inicial, on es poden trobar alguns esglaons de ferro per superar esperons de roca, fins el cim de la Torreta, a 2600m d’alçada va desfer el gruix de participants, deixant al capdavant un  grup format per Oscar Pérez ( fed.Aragonesa ), Eulogio Bello ( fed. Vaska ), Manel Pelegrina ( fed.Andorrana ) i Xevi Guinovart ( Diedre ). Aquest grup va passar conjunt pel cim emboirat de La Torreta, sota una insistent nevada ja en aquesta cota, i va ser a la tècnica baixada, de 1200m negatius i equipada en alguns dels seus trams amb cadenes i cordes fixes, va seleccionar més el grup, deixant despenjat el corredor andorrà.

Al avituallament del Col de los Ladrones el trio va passar plegat per començar la pujada a La Raca, cim de 2400m. De bon començament a aquesta segona pujada, de 1100m de desnivell , l’aragonès Oscar Pérez va marcar un fort ritme que va despenjar els seus dos companys de cursa, sent Xevi Guinovart qui el va poder seguir de més a prop, passant pel cim de La Raca, cota alta de l’estació hivernal d’Astún, amb poc més de 2’ de desavantatge respecte Pérez.

La baixada del cim i el tram final de cursa es prometia molt emocionant, ja que el vasc Bello estava a poc més d’un minut del corredor català.  El desnivell des de el cim, a 2400m, fins el Port de Somport, a 1800m, es feia pràcticament íntegre per una llengua de neu dura, cosa que el va fer molt i molt ràpid ( van salvar els 600m- de desnivell en menys de 10’ ) i va congelar els peus ja molls de tot el dia dels corredors. Al arribar a Somport, les distàncies pràcticament es mantenien igual que al pas del cim, i va ser tot just desprès de l’avituallament on la fatalitat es va associar al corredor vilanoví, que va patir una forta caiguda a 7km de meta per culpa del fang sobre uns esglaons de fusta, que li va provocar un fort cop al genoll i al canell, així com un esquinç de turmell, i li va obligar a rellentir el ritme i veure’s superat pel basc Eulogio Bello, arribant en aquest ordre a la línia de meta de Canfranc – Estación.

Una molt bona organització en una cursa molt complicada de controlar degut a les condicions meteorològiques....

1 / Oscar Pérez ( Fed. Aragonesa )  -        3’49h

2 / Eulogio Bello ( Fed. Basca )      -        3’52h

3/ Xevi Guinovart   ( Diedre  ) -  3’53h

FOTOS-1      FOTOS-2

Crònica de Xevi Guinovart