El pasat dia 4 d’abril es va disputar el Trail de Citadelles on i va participar en Jordi Martin (ASS. ESP: DIEDRE) que va acabar la cursa amb una magnifica 5ª. Posició i amb molt bones sensacions, la cursa de 73km i 3600m. de desnivell + va ser guanyada pel corredor frances Thomas Lorblanchet amb un temps de 6h 53’ seguit de Thomas Saint Girons a 31’ i Patrick Bruni que va entrar en tercera posició a gairebe 40’ del guanyador. (Classificacions)
Cal destacar la participació d’en Jaume Folguera (UEC ANOIA), que tot i no tenir un bon dia, va acabar la cursa en 13e. lloc.
Aquí teniu la crònica que a escrit en Jordi.
A molts ens va agafar l'esmorçar sobre les 4 de la matinada mes atents a la finestra que a la torrada, tota la nit plovent feia preveure que les espectatives de fang ( sempre altes en aquesta cursa ) es multiplicarien.
Sortida a les 6 d'Avelanet, de nit amb frontal, necessari mes temps del compte per lo tapat que estava el dia, faig una cursa conservadora, vaig una estona junts amb l'Adolf Aguiló peró ell s'enva endavant igual que el Jaume Folguera que de bones a primeres s'env, també coincideixo amb el Bernat.
Trobem molt de fang peró el millor estava per arribar...., al primer avituallament em canten la posició 22 i veig que lo de començar tranquil ho estic fent , menjo a dos caixals, em trobo al Adolf que sembla te problemes musculars.
Del 1er al 2on avituallament ( uns 14 Km ) ja he passat un bon grapat de corredors , trobo a la gent d'Alcanar que m'animen força, menjo tot el que puc i em diuen que vaig el 8é/9é, també em diuen que uns vascos i el Jaume van per davant, jo a la meva, em trobo realment be.
Comença el calvari, una part fet per la climatologia i una d'altre pels participants de la cursa de 40Km i els Randoners, quina trinxada de corriols, es com correr per una cor de porcs ( fang liquat ) sense posibilat de trepitjar un lloc estable i tant pujant com baixant, pobretes cames penso tot aixó enfilant el Montsegur.
Em trobo un dels vascos i mes endavant al Jaume, xarrem una estona i em comenta que no va gaire be, l'hi ofereixo menjar peró em diu que no es aquest el problema, el deixo enrera i trobem neu a la part alta de Montsegur, arribo a dalt en 8a posició amb l'altre vasc i un francés just davant, en els primers Km's de baixada els deixo enrere, arribem al avituallament de Montferrier i faig el mateix, menjar i menjar, el desgast muscular es brutal amb tant de fang, en el moment de sortir de l'avituallament arriben el vasc i el frances.
Km 50, tinc a la ment el castell de Roquefixade, "xequejo" el cos i no tinc gaires "llumetes" vermelles, encara ens ensortirem prou be penso, pujant una pista asfaltada cap a Roquefixade em trobo al que anava davant meu, en aquestes alçades de cursa i en trams tan costeruts no diferencíes els coredors de la teva cursa dels de la resta ( 40Km i Randoners ) va molt a poc a poc i l'hi comento "Alez, va bien?" i gairebe ni em diu res, jo amb la marxa posada tiro endavant i corono Roquefixade.
Avituallament de Roquefort, Km 63,se que es l'ultim i menjo i bec molt, ja m'es igual si ve algu per darrera o si tinc algu per davant, ja començo a tenir "llums vermelles", s'em fa molt llarg fins a la ultima pujada, cami inundat ple d'arrels i com no enfangadissim, en la penultima pujada se m'encen la reserva i tot i tenir l'estomac molt raro ( espasmes, mig ganes de vomitar ) m'esforço i menjo del que tinc a la motxilla i gairebé exaureixo el Camel-back, pasats uns 15 minuts en plena Ultima Ascenció resucito i vaig a mes, la part alta no es com pintan al perfilograma, un bony, es mes una carena interminable ( aixó si amb unes vistes pel cantó esquerre bellisimes, vas a pocs metres d'un penyasegat ) i plena de paranys, sender estret amb roques obertes i molles que fan que tinguis que mirar molt i molt be on posar els peus, i esclar portem 70Km......, ja es sent la megafonia de Citadelles............, a les curses de muntanya sentim molts sorolls de la natura, pero sense cap mena de dubte un dels sons mes fantastics que pots sentir en una ultra de muntanya es des de dalt de la muntanya i a pocs km's la megafonia de l'arribada, la gallina de piel.
Els ultims 2 Km's de cursa son un tobogan de fang, hi ha mes gent aglomerada per veure com cauen els corredors al corriol que dona al carrer on hi ha instalada la arribada que a la arribada mateixa.
A nivell personal exit rotund, em ( feien) fan molta por les llarges distàncies i acabar com he acabat ...
