Aquest dissabte s’ha disputat al poble de Canfranc ( Osca ) la IV edició de la considerada com la marató més dura de l’estat, amb 42km de recorregut i 9000m de desnivells acumulats ( 4500m+).
A la cita es van apropar corredors, uns 140 inscrits en total,de Catalunya, Andorra, Aragó, Navarra, Euskadi, Madrid, València, Asturies i Castella i Lleó, molts d’ells corredors de les seves respectives seleccions.
Aquest any les condicions meteorològiques no van ser les millors per poder enfrontar-se a una cursa d’aquestes característiques, amb molts trams tècnics, amb passos obligats per esglaons de ferro en alguna de les pujades i molts trams de descens equipats amb cadenes i cordes fixes , ja que el dia es va llevar amb pluja, boira, vent i fred, i a les cotes més altes per on passava la cursa començava a nevar.
Així doncs, des de l’organització i molt encertadament ( la seguretat es per davant de tot ) es va decidir retallar el recorregut i deixar-lo en “sols” 34km i 5400m de desnivell ( 2700m+ ).
Amb una temperatura de tant sols 7ºC, a les 8’30h es va donar la sortida, sota la pluja,des de la porta de l’ajuntament de Canfranc – Estación, i ja de bon començament, un cop creuat el Riu Aragón, es va enfilar el grup pel fort ritme marcat per l’andorrà Manel Pelegrina. La forta pujada inicial, on es poden trobar alguns esglaons de ferro per superar esperons de roca, fins el cim de la Torreta, a 2600m d’alçada va desfer el gruix de participants, deixant al capdavant un grup format per Oscar Pérez ( fed.Aragonesa ), Eulogio Bello ( fed. Vaska ), Manel Pelegrina ( fed.Andorrana ) i Xevi Guinovart ( Diedre ). Aquest grup va passar conjunt pel cim emboirat de La Torreta, sota una insistent nevada ja en aquesta cota, i va ser a la tècnica baixada, de 1200m negatius i equipada en alguns dels seus trams amb cadenes i cordes fixes, va seleccionar més el grup, deixant despenjat el corredor andorrà.
Al avituallament del Col de los Ladrones el trio va passar plegat per començar la pujada a La Raca, cim de 2400m. De bon començament a aquesta segona pujada, de 1100m de desnivell , l’aragonès Oscar Pérez va marcar un fort ritme que va despenjar els seus dos companys de cursa, sent Xevi Guinovart qui el va poder seguir de més a prop, passant pel cim de La Raca, cota alta de l’estació hivernal d’Astún, amb poc més de 2’ de desavantatge respecte Pérez.
La baixada del cim i el tram final de cursa es prometia molt emocionant, ja que el vasc Bello estava a poc més d’un minut del corredor català. El desnivell des de el cim, a 2400m, fins el Port de Somport, a 1800m, es feia pràcticament íntegre per una llengua de neu dura, cosa que el va fer molt i molt ràpid ( van salvar els 600m- de desnivell en menys de 10’ ) i va congelar els peus ja molls de tot el dia dels corredors. Al arribar a Somport, les distàncies pràcticament es mantenien igual que al pas del cim, i va ser tot just desprès de l’avituallament on la fatalitat es va associar al corredor vilanoví, que va patir una forta caiguda a 7km de meta per culpa del fang sobre uns esglaons de fusta, que li va provocar un fort cop al genoll i al canell, així com un esquinç de turmell, i li va obligar a rellentir el ritme i veure’s superat pel basc Eulogio Bello, arribant en aquest ordre a la línia de meta de Canfranc – Estación.
Una molt bona organització en una cursa molt complicada de controlar degut a les condicions meteorològiques....
1 / Oscar Pérez ( Fed. Aragonesa ) - 3’49h
2 / Eulogio Bello ( Fed. Basca ) - 3’52h
3/ Xevi Guinovart ( Diedre ) - 3’53h
Crònica de Xevi Guinovart
