Associació Esportiva Diedre

Xevi Guinovart i Lola Brusau s’alcen amb la victòria .

.- Aquest diumenge s’ha disputat a Canyelles la tercera edició de la Cursa de Muntanya . El circuit dissenyat per l’organització transcorria pels indrets més emblemàtics de les nostres contrades , com  Pic de l’Aliga , Coll de les Deus , Casa Alta, Fondo d’en Teixidor fins retornar a Canyelles desprès de 16’5km i gairebé 1500m de desnivells acumulats .

La matinal va ser solejada , però l’intensa pluja del dia anterior va endurir el ja de per si tècnic circuit , molt pedregós i fangós .

A les 10h en punt del matí es va donar el tret de sortida als 175 atletes des de la zona esportiva . Ràpidament es va formar un grup capdavanter on hi eren els favorits a la victòria final , com Ivan Artigas , Pablo Escamilla , l’ultramaratonià Ricard Verge i els locals Javi Sánchez(Anoia)i Xevi Guinovart(Diedre) . El grup es va mantindre més o menys compacte fins el cim del Pic de l’Aliga , el sostre de la proba .

A partir d’aquest moment , i aprofitant la baixada pel pedruscall del Turó dels 3 partions , Guinovart , potser el corredor més tècnic del grup , va agafar uns metres d’avantatge juntament amb Sanchez i van fer que el grup s’allargués . Poc a poc van anar augmentant la seva avantatge , passant plegats per l’avituallament de Casa Alta , amb gairebé mig minut sobre el tercer classificat . Ja en el darrer tram de cursa i desprès de superar la temuda pujada de la Llosa , el corredor de Diedre va anar augmentant les diferències amb els seus perseguidors , quedant-se sol al capdavant de la proba , mentre que per darrere la lluita per les places del 2º al 5º lloc era molt més aferrissada , amb alternances .

Al final la victòria va ser pel corredor vilanoví de Diedre , per tercer any consecutiu , amb un temps de 1’18h , seguit a poc menys d’un minut per en David Uroz i Javi Sanchez , que es van disputar la resta del podi en un apassionant esprint resolt per tant sols 3’’ de diferència .

.-En categoria femenina , l’igualadenca Lola Brusau , corredora de la Selecció Catalana va dominar la proba sense oposició i amb molta comoditat , agafant avantatge des de l’inici de la cursa i sense veure perillar aquesta posició en cap moment .

 

.- La resta de corredors de Diedre van ser :

Abraham Sans ,    1h’34’55’’ pos . 24

Jonatan Santos  ,  1h55’41’’   pos. 87

David Moya ,      1h26’32’’   pos. 92

En Teixi es va poder imposar el diumenge passat a els principals favorits per la
victoria en el II Canicross de La Ràpita, a priori els màxims candidats a
emportar-se el primer lloc del podi eren Luis Angel Foz (Club Orinoco) i Pere
Margalef Jornet (MontBike Amposta) guanyador de la primera edició.
 
Un circuit de muntanya técnic de 10 km i 400m de desnivell positiu, amb l'afegit de
la pluja del dia anterior i la boira afegien més possibilitats a donar la sorpresa a
el corredor del Club Diedre i la seva gossa Kylie, i aixi va ser imposant-se el duet
Teixi - Kylie en els metres finals a Pere Margalef i acabant el recorregut amb un
temps de 41'. 42".




 
El podi absolut va quedar de la següent manera: 1er. Teixi (AE Diedre), 2ºn Pere
Margalef (MontBike Amposta), 3er Narcis Querol (MontBike Amposta). La segona edició
del Canicross celebrat a Sant Carles de La Ràpita (Terres de l'Ebre) va tenir un
total de 39 participants, més informació : 
http://www.everyoneweb.com/pujadalaforadada  




 

L'atleta de Diedre Marc Carós,per tal de començar a afinar la maquinaria de cara a la temporada 2011, s'ha desplaçat aquest diumenge passat a Santa Coloma de Farners a correr la cursa dels Pirates del Rocà.Cursa de 20 km i 650m+ ,molt rapida.
 
Dins el mateix recorregut tambe es disputaba una cursa de Btt,una de llarga(32km) i una de curta que coincidia totalment amb la cursa a peu de 20km.
El recorregut estaba format per molts trams de pista tant de pujada com de baixada i algun corriol intercalat,sobretot els 13 o 14 primers kilometres, despres, els ultims 6km ja eren mes muntanyencs amb corriols força fressats i revirats.
 
Des d'un bon principi l'atleta local Pere Arco,provinent de l'asfalt i el cross, s'ha possat al capdavant marcant un fort ritme acompanyat d'en Marc Carós a uns 50m per darrera tota l'estona.Als trams de pista l'atleta del Diedre a conseguit aguantar les estirades d'en Pere i en els ultims 7km on la cursa es tornaba mes corriolera en Marc a pogut escapar-se i arribar a meta en 1ª posició treint-li 3' al seu perseguidor.
 
La cursa ha estat tant rapida que els primers corredors han adelantat a molts ciclistes que havien sortit 30' abans i feien el mateix recorregut de 20km. Comparant els temps de la cursa a peu i la Btt,el temps den Marc Carós seria el segon millor temps dins la classificació de Btt.

Aquest diumenge dia 14 s’ha disputat a Argentona la VIII Burriac Extrem organitzada pel G.M. Argentona i puntuable pel Circuit Català de Curses de Muntanya i el III CAMPIONAT DE CATALUNYA PER EQUIPS.

A diferencia dels dos últims anys, a la sortida i teníem molts mes equips i millors que l’any passat, els de U. A. TERRASA amb en Javi Delgado i la Mònica Ardid al capdavant, l’U.E. VIC amb el J. Barrufet i l’Anna Comet, el BORGES-TRAIL amb el J. Pijuan i J. Pàmies, UEC ANOIA amb J. Sanchez i la Lola Brusau, A.E. MATXACUCA amb en R. Sancho i P. Lobera, etc... i entre tots aquets cracks, el nostre equip amb la Montse Martinez i en Pere Aurell al capdavant i acompanyats per en Gerard Morales, Manel Amor, Xevi Guinovart, Eduard Solà, Ferran Broceño i Núria Padrisa.

Des d’un bon començament ja es va imposar un ritme molt fort per part de tots els corredors i un marcatge de tu a tu  en els primers quilometres en Barrufet i l’Espiña, varen agafar uns metres respecta a la resta de corredors que varen mantenir mes de la meitat de la cursa, el ritme era molt alt i els corredors que varen sortir a un ritme mes conservador mica en mica anaven recuperant temps i posicions. La cursa que va fer en Pere va ser fantàstica, va sortir a un ritme el suficientment còmode per poder seguir de prop els líders de la cursa sense perdre massa temps i atacar just en el moment precís per poder guanyar la cursa sense problemes amb un temps de 2:03:51 seguit d’en Javi Delgado a 1’ i en Xavier Espiña a poc mes de 2’ d’en Lito.

Pel que fa a la resta de corredors de l’equip, cal destacar la gran cursa que varen fer tots ells, donant tot el que tenien per poder guanyar per segon any seguit el Campionat de Catalunya per Equips...

5 - Gerard Morales 2:07:18

6 - Manel Amor 2:08:10

11 – Xavier Guinovart 2:15:00

16 – Eduard Solà 2:22:14

30 – Ferran Broceño 2:27:19

En l’apartat de noies, des de la sortida la cursa va tenir una clara dominadora, Mònica Ardid, que en el primer quilòmetre ja va imposar un fort ritme difícil de seguir per part de la resta de corredores, la Montse va fer tot el possible per poder seguir el ritme de la Mònica, però no li va poder aguantar i en veure que ja era impossible lluitar pel primer lloc, va córrer per assegurar-se el segon lloc del podi que a mida passaven els quilometres, cada cop era mes complicat d’assolir, ja que per darrera seu hi anava la Judit Casas, una gran atleta en curses de llarga distancia i que mica en mica s’anava trobant en la seva salsa... Finalment la cursa va ser guanyada per la Mònica Ardid en un temps de 2:27:02, seguida de la Montse a 8’ i la Judit a 10’. Pel que fa a la segona corredora de Diedre que va participar a la cursa, la Núria Padrisa, va acabar en el 22e lloc tot i estar mes de 1 mes i mig sense entrenar.

Finalment i desprès d’un final incert, degut als 1er. i 3er. lloc en noies per part U. A. Terrassa, aconseguim el Campionat de Catalunya per poc mes de 40 punts de diferencia del segon classificat, el podi per equip a quedat de la següent manera: 

Ass. Esp. Diedre – 473 punts

U. A. Terrassa – 434 punts

U. E. Vic – 354 punts 

CLASSIFICACIONS DE LA CURSA

Sols em queda destacar la competitivitat sana que varem tenir durant la cursa i el bon rotllo entre tots els equips, de ben segur que el 2011 serà mes complicat que aquest i el bon rotllo seguirà igual o mes... Felicitats a tots!!!

El passat dissabte es va celebrar  la 17º edició de la Marxassa: es tracta d'una travessa de llarga distancia que s'organiza cada tardor desde l'any 1994; actualment puntúa per la Copa Catalana de Marxes de Resistència de la FEEC. Organizat per l'Agrupació Científica Excursionista de Mataró (agrupe.blogspot.com).

El recorregut actual de 63,290 kms i un desnivell acumulat de 3.110 metres, que s'inicia a l'ermita de Sant Martí del Montseny, passant per Font Martina, Sant Celoni, Sant Martí del Montnegre, Vallgorguina, Santuari del Corredor, Sant Martí de Mata, amb arrivada a la Ermita de Sant Simó, de Mataró, davant pràcticament de la platja.
En aquesta edició es va arribar al limit d'inscripcions, amb un total de 500 participants.
 
Els corredors de Diedre en Teixi i Jordi Verdaguer van finalitzar el recorregut en 7h'6 minuts arribant juntament amb el corredor Josep Pera (Centre Exc. de Caldes) en primera posició.

El passat dijous dia 7 d’octubre, es va cel·lebrar a Imlil (Marroc), l’ultima cursa puntuable per la Mountain Running International Cup (Gran premi de les Nacions), la Toubkal Marathon, que amb els seus 42,195km i 6.800m de desnivell acumulat era la més dura de les sis curses que formen el circuit.

A les 6 del mati en punt es dóna la sortida de la cursa on hi eren tots els favorits de la general, Michel Rabat, Ionut Zinca, Oscar Casal, Marc Caros i Pere Aurell en homes i Delphine Olive, Montse Martinez i Núria Picas en dones, a part de la Corine Favre, Cecilia Mora, Kiku Martí, Xavi Batriu i el guanyador de l’edició del 2009 Lahcen Elkadi acompanyat d’una desena de corredors de la zona que són grans coneixedors de la zona i que varen donar molta guerra durant tota la cursa.

Ja des de la sortida es va portar un ritme mes alt de l’esperat i els favorits varen agafar les posicions capdavanteres per no perdre el ritme de cursa, els dos primers passos elevats que varem passar, el Tizi Mzic de 2480m i Tizi n’Aguelzin de 3557m tots els favorits es controlaven entre ells sense perdre massa temps amb el líder de la cursa Michel Rabat, a partir del refugi de Toubkal va ser on en Michel i en Pere Aurell varen decidir fer un canvi de ritme i marxar junts cap al cim, als metres finals d’ascensió en Michel es va distanciar un parell de minuts d’en Pere i va coronar el cim del Toubkal de 4.167m en solitari, la resta de favorits varen perdre mes de 10’ en els 1000m de desnivell+ que hi ha entre el refugi del Toubkal i el cim,  en Marc Caros que es jugava la quarta plaça general del campionat amb l’Andorrà Oscar Casals va fer una cursa molt bona anant sempre per davant de l’Oscar sense donar opcions a l’Andorrà d’acabar per davant seu i poder prendre-li la quarta plaça, en Marc va passar pel cim en 7è lloc molt a prop dels dos corredors locals que anaven a la cinquena i sisena posició.

Un cop coronat el cim del Toubkal de 4.167m ja sols quedava una baixada de 16km i 2450m de desnivell negatiu fins a Imlil, en els trams mes tècnics de baixada en Pere mica en mica anava retallant temps amb en Michel, però en els trams mes ràpids, s’invertien els papers i era en Michell qui anava incrementant la diferencia amb en Pere. Finalment en Marc Caros va perdre dues posicions a la baixada en benefici de dos corredors locals grans coneixedors del terreny i que en lloc de baixar pel camí, tracen un a línea recta del Toubkal fins a Imlil i baixen a una velocitat que fa por de veure.

La cursa va ser guanyada pel corredor de la Catalunya Nord, Michel Rabat que amb un temps de 2:05:40 va rebaixar el record de la cursa amb 35 minuts seguit d’en Pere Aurell a 5’ i del corredor local Hmide Ait el Modan a mes de 14’ minuts d’Aurell, finalment en Marc Caros va acabar a la 9ª posició a poc mes de 40’ del guanyador fet que li va permetre conservar la quarta posició del campionat.

En la categoria femenina, les tres principals favorites a la victòria final, Cecília Mora, Corine Favre i Núria Picas, varen fer tota la pujada fins al cim del Toubkal gairebé juntes a molt poca distancia d’una  de les altres, per darrera seu anava la corredora de la Catalunya Nord Delphine Olive en 4a posició i seguida de molt a prop de la Montse Martínez que en tenia prou en acabar just darrera la Delphine per no perdre la segona posició del campionat. A pocs metres del cim la corredora del Diedre/Petzl Núria Picas, va fer un canvi de ritme que li va permetre agafar uns metres d’avantatge sobre les corredores Italiana i Francesa que no varen poder seguir el ritme imposat per la Catalana, ja a la baixada la Núria mica en mica anava incrementant la diferencia, demostrant que és una de les millors baixadores del món en curses de muntanya i va arribar el solitari a la línea d’arribada amb gairebé 40’ d’avantatge sobre la segona i tercera classificades que varen arribar juntes a Imlil. Finalment la Delphine va entrar en 4a posició a 1h13’ de Picas i la Montse Martínez (Diedre/Petzel) va entrar en cinquè lloc a poc més de 20’ de la quarta classificada i conservant així la segona posició del circuit.

En la categoria d’equips, el Diedre/Petzl es va imposar amb claredat per davant de l’equip Francès i Euskadi.

Pel què fa a la resta de participants, cal destacar els resultats obtinguts per la resta de corredors de Diedre/Petzl:

Marc Erra – 7:32:06

Ton Ballbona – 8:08:00

Gerard Soler – 8:20:06

Josep Maria Calvet – 8:43:02

Josep Arderiu – 9:35:38

I la Resta de companys Catalans i Bascos que varen compartir uns dies amb nosaltres.

Kiku Martí – 5:41:38

Txepe Gainza – 7:32:06

Ramon Barceló – 7:38:12

Iskander Rodriguez – 8:20:06

Kiku Monteverde – 9:46:04

Aquest dissabte s’ha disputat al poble de Canfranc ( Osca ) la IV edició de la considerada com la marató més dura de l’estat, amb 42km de recorregut i 9000m de desnivells acumulats ( 4500m+).

A la cita es van apropar corredors, uns 140 inscrits en total,de Catalunya, Andorra, Aragó, Navarra, Euskadi, Madrid, València, Asturies i Castella i Lleó, molts d’ells corredors de les seves respectives seleccions.

Aquest any les condicions meteorològiques no van ser les millors per poder enfrontar-se a una cursa d’aquestes característiques, amb molts trams tècnics, amb passos obligats per esglaons de ferro en alguna de les pujades i molts trams de descens equipats amb cadenes i cordes fixes , ja que el dia es va llevar amb pluja, boira, vent i fred, i a les cotes més altes per on passava la cursa començava a nevar.
Així doncs, des de l’organització i molt encertadament ( la seguretat es per davant de tot ) es va decidir retallar el recorregut i deixar-lo en “sols” 34km i 5400m de desnivell ( 2700m+ ).

Amb una temperatura de tant sols 7ºC, a les 8’30h es va donar la sortida, sota la pluja,des de la porta de l’ajuntament de Canfranc – Estación, i ja de bon començament, un cop creuat el Riu Aragón, es va enfilar el grup pel fort ritme marcat per l’andorrà Manel Pelegrina. La forta pujada inicial, on es poden trobar alguns esglaons de ferro per superar esperons de roca, fins el cim de la Torreta, a 2600m d’alçada va desfer el gruix de participants, deixant al capdavant un  grup format per Oscar Pérez ( fed.Aragonesa ), Eulogio Bello ( fed. Vaska ), Manel Pelegrina ( fed.Andorrana ) i Xevi Guinovart ( Diedre ). Aquest grup va passar conjunt pel cim emboirat de La Torreta, sota una insistent nevada ja en aquesta cota, i va ser a la tècnica baixada, de 1200m negatius i equipada en alguns dels seus trams amb cadenes i cordes fixes, va seleccionar més el grup, deixant despenjat el corredor andorrà.

Al avituallament del Col de los Ladrones el trio va passar plegat per començar la pujada a La Raca, cim de 2400m. De bon començament a aquesta segona pujada, de 1100m de desnivell , l’aragonès Oscar Pérez va marcar un fort ritme que va despenjar els seus dos companys de cursa, sent Xevi Guinovart qui el va poder seguir de més a prop, passant pel cim de La Raca, cota alta de l’estació hivernal d’Astún, amb poc més de 2’ de desavantatge respecte Pérez.

La baixada del cim i el tram final de cursa es prometia molt emocionant, ja que el vasc Bello estava a poc més d’un minut del corredor català.  El desnivell des de el cim, a 2400m, fins el Port de Somport, a 1800m, es feia pràcticament íntegre per una llengua de neu dura, cosa que el va fer molt i molt ràpid ( van salvar els 600m- de desnivell en menys de 10’ ) i va congelar els peus ja molls de tot el dia dels corredors. Al arribar a Somport, les distàncies pràcticament es mantenien igual que al pas del cim, i va ser tot just desprès de l’avituallament on la fatalitat es va associar al corredor vilanoví, que va patir una forta caiguda a 7km de meta per culpa del fang sobre uns esglaons de fusta, que li va provocar un fort cop al genoll i al canell, així com un esquinç de turmell, i li va obligar a rellentir el ritme i veure’s superat pel basc Eulogio Bello, arribant en aquest ordre a la línia de meta de Canfranc – Estación.

Una molt bona organització en una cursa molt complicada de controlar degut a les condicions meteorològiques....

1 / Oscar Pérez ( Fed. Aragonesa )  -        3’49h

2 / Eulogio Bello ( Fed. Basca )      -        3’52h

3/ Xevi Guinovart   ( Diedre  ) -  3’53h

FOTOS-1      FOTOS-2

Crònica de Xevi Guinovart

Aquest diumenge passat es va celebrar a Ripoll la 10ª. Edició de la Cursa de Sant Amand amb mes de 250 corredors/es puntuable per la Copa Catalana de Curses de Muntanya.

La pluja caiguda el dia abans de la cursa va fer mes dur un recorregut que ja ho es per si sol, a les 08:45 es donà la sortida a la cursa femenina amb la Lourdes Aymerich com a única representant de Diedre, en el tram de pujada va arribar a dalt de Sant Amand juntament amb l’Ester Hernández però a la baixada es va veure superada per l’Ester, molt mes experta en aquets tipus de curses i acabant finalment en una meritòria 3ª. Posició per darrera de l’Ester i Isabel Eizmendi que va acabar en segon lloc.

 

A les 09:00 es va donar la sortida a la categoria masculina, amb 250 atletes (15 d’ells de Diedre) Encara dintre els carrers de Ripoll en David Sanchez va sortir com una moto agafant uns metres d’avantatge a la resta de corredors, just abans d’arribar a coll de Saltor ja portava mes de 2’ sobre el grup perseguidor format per Espiña, Pàmies, Pijuan, Sancho, Cazalla, Folguera, Carrasco (que no son coixos) Al pas pel cim es mantenien les distancies tot i l’intent d’en Xavier Espiña de retallar temps sobre en David, als primers metres de baixada tot i anar mes lent del normal per les condicions del terreny, en David va patir una caiguda notant una forta estrebada a la part de l’abductor que el va fer afluixar molt el seu ritme fins al punt d’haver de caminar per culpa del dolor, a partir d’aquí ja va donar la cursa per perduda i es va esperar a que passes la Lourdes per poder arribar junts a la línea d’arribada situada al monestir de Ripoll.

Pel que fa als altres corredors de Diedre, cal destacar la 10ª. Posició d’en Xelino que tot i no estar al 100% va fer una cursa molt intel·ligent i mantenint un ritme que li va permetre acabar la cursa amb molt bones sensacions. L’Edu Solà finalment va acabar en 18e. lloc i en Xevi Guinovart al 23.

 

Finalment la cursa va ser guanyada per en Xavier Espiña amb un temps de 2:03 seguit a menys d’un minut del Pijuan i Cazalla que varen entrar en segona i tercera posició respectivament

El passat diumenge 25 de abril es va celebrar la XX edició de la mitja marató de Muntanya Gels-Moixeró en el cor del Parc natural del Cadí. La parella mixte que formaven Josep Teixidor i Núria Picas (AE Diedre) van pujar al primer lloc del podi.

Per aconseguir-ho van tenir que superar els 21 km i més de 1.900 metres de desnivell positiu, i sobretot donar-ho tot per guanyar en un disputat duel l'excel·lent parella persiguidora formada per l'Albert Lapeira (AE Diedre) i Laia Andreu (Selecció Catalana) que varen entrar a tan sols dos minuts dels guanyadors.

En la categoria individual masculina el guanyador amb gran autoritat va ser el Marc Carós (AE Diedre)amb un temps de 1:55, i en categoria individual femenina l'incombustible Terrassenca Mónica Àrdid amb 2:17.

També destacar el gran paper de l'Edu Solà (AE Diedre) 3er classificat amb un temps de 2:07 i de Narcís Torroella (AE Diedre) que després de prácticament tota la cursa anar situat en tercera posició, una inesperada caiguda i el cansanci el va fer perdre llocs fins acabar en la 5º posició final de la classificació a 15' d'en Marc.

Pel que fa a la resta de participants de Diedre, cal destacar la 17, 18 i 19a. posició d'en Toni Perez, Joaquim Mayoral i Marc Cortina respectivament, arribant practicament junts a la linea d'arribada i la 50a. d'en Joan Segales.

CLASSIFICACIONS

El passat divendres dia 23 abril a les 15h de la tarda, es va donar la sortida de la II edició de la Costa Brava Extrem Running, amb participació de corredors de Diedre.

En la modalitat Challenge que constava de 105 km repartits amb tres etapes, la primera de 25km, la segona de 55km i la tercera de 30km hi va participar en David Ferrandez que va acabar en 8ª posició final.

En la primera etapa va arribar a la 9ª posició (a menys de 10’ del primer classificat Cyril Chanu) amb un temps de 2:35, en la segona etapa va fer una cursa impecable que li va permetre guanyar l’etapa juntament amb en Sergio Fernandez de Madrid (un dels grans ultrafondistes que tenim en aquest país) amb un temps de 5:10 que el varen fer pujar fins a la 3ª posició de la general a tan sols 9 minuts del líder de la cursa Sergio Fernandez, en la tercera etapa, la sort no el va acompanyar ja que quan anava amb el grup capdavanter format per 5 corredors es va fer una forta torçada de turmell just al km 8, fet que el va fer perdre molt de temps en els 22 km finals,  que el van fer baixar fins a la 8ª posició final d’un total de 200 participants, un molt bon resultat en la seva primera cursa per etapes.

 

A la categoria reina, l’Extrem (180Km) que també constava de tres etapes, 25km, 100km i 55km hi van participar en Xavi Quintas i en Mia Carol.

A la primera etapa  sortiren més conservadors del normal, això va fer que a la meitat de la cursa decidissin apretar una mica el ritme per no perdre el grupet capdavanter, això els va fer acabar en 4ª posició per part d’en Mia i la 12ª per en Xavi amb un temps de 2:34 i 2:39 respectivament.

En la segona etapa la sort va ser desigual pels dos corredors de Diedre, en Xavi va sortir a un ritme més elevat que el primer dia, fet que li va permetre anar amb el grup capdavanter però cap al km 50 va començar a notar un fort dolor abdominal que el va fer afluixar el ritme, fins al límit que es va veure obligat a abandonar al km 80 degut al fort dolor. Pel què fa en Mia que també va sortir amb el grup capdavanter juntament amb en Xavi, la sort si que el va acompanyar, ja que va anar incrementant el ritme progressivament fins que al voltant del km 75 es va formar un grup de  4 corredors (2 portuguesos, Ricard Jiménez i Mia Carol) que perseguien molt d’aprop als líders de la cursa (els dos corredors d’Euskadi Iker Karrera i Iker Urizar) mica en mica anaven retallant distancies al grupet capdavanter fins a passar a l’Iker Urizar i col.locar-se en 2ª posició, que ja no va deixar fins a l’arribada de la segona etapa amb un temps de 12:27 que li va permetre pujar fins a la 4ª posició de la general amb el mateix temps que el Portuguès Pedro Marques.

Una de les anècdotes de la segona etapa és que el grup de 8 corredors on anava en Mia, van decidir parar a comprar una garrafa d’aigua en una botiga degut a la falta d’avituallaments i la forta calor, en Mia es va oferir per entrar a la botiga m’entre els altres l’esperaven a fora… la sorpresa va ser quan va sortir de la botiga i no hi havia ningú, els 6 corredors van continuar la marxa sense esperar-lo essent en Ricard Jimenez l’únic corredor que el va esperar. Visca el companyerisme!!!

A l’ultima etapa de 55km els primers 4 km va sortir a un ritme mes suau al costat del líder de la cursa (Iker Carrera) a partir d’aquí ja es va destapar la caixa dels trons fins a formar-se un grupet de 5 corredors (entre ells en Mia) que va liderar la cursa fins al km 15, aquí l’Iker Carrera es va despenjar al capdavant de la cursa, seguit de molt aprop d’en Mia i del corredor Portuguès (per cert, un impresentable), en Mia es va passar gran part del recorregut esperant el portuguès i guiant-lo en tot moment ja que no era capaç per si sol de seguir el recorregut correcte.

 Dic impresentable per no insultar, ja que el què va fer el portuguès a 10 metres de l’arribada, demostra que no te cap mena de companyerisme amb la gent que està al seu voltant, esprintant just a la línia d’arribada per treure el segon que li faltava per poder guanyar amb en Mia a la general de la cursa.

 

Podeu veure els resultants a:

http://www.atletisme.cat/classificacions/xtrem/ 

… I algunes fotos de la cursa:

http://picasaweb.google.es/tronja88/CostaBravaXtrem2010#

http://picasaweb.google.es/ireneedo/CBXR2010CHALLENGE#

http://picasaweb.google.es/massaguer.josep/CostaBravaExtremRunning2010#

 

Cal destacar l’escàs marcatge per part de l’organització fet que va fer que la majoria dels corredors es perdessin en diferents punts del recorregut. Un fet millorable de cara a properes edicions. Pel que fa a la resta l’organització va ser molt correcte…

 

Salut i muntanya