III Cursa de Muntanya Pic de l’àliga
Xevi Guinovart i Lola Brusau s’alcen amb la victòria .
.- Aquest diumenge s’ha disputat a Canyelles la tercera edició de la Cursa de Muntanya . El circuit dissenyat per l’organització transcorria pels indrets més emblemàtics de les nostres contrades , com Pic de l’Aliga , Coll de les Deus , Casa Alta, Fondo d’en Teixidor fins retornar a Canyelles desprès de 16’5km i gairebé 1500m de desnivells acumulats .
La matinal va ser solejada , però l’intensa pluja del dia anterior va endurir el ja de per si tècnic circuit , molt pedregós i fangós .
A les 10h en punt del matí es va donar el tret de sortida als 175 atletes des de la zona esportiva . Ràpidament es va formar un grup capdavanter on hi eren els favorits a la victòria final , com Ivan Artigas , Pablo Escamilla , l’ultramaratonià Ricard Verge i els locals Javi Sánchez(Anoia)i Xevi Guinovart(Diedre) . El grup es va mantindre més o menys compacte fins el cim del Pic de l’Aliga , el sostre de la proba .
A partir d’aquest moment , i aprofitant la baixada pel pedruscall del Turó dels 3 partions , Guinovart , potser el corredor més tècnic del grup , va agafar uns metres d’avantatge juntament amb Sanchez i van fer que el grup s’allargués . Poc a poc van anar augmentant la seva avantatge , passant plegats per l’avituallament de Casa Alta , amb gairebé mig minut sobre el tercer classificat . Ja en el darrer tram de cursa i desprès de superar la temuda pujada de la Llosa , el corredor de Diedre va anar augmentant les diferències amb els seus perseguidors , quedant-se sol al capdavant de la proba , mentre que per darrere la lluita per les places del 2º al 5º lloc era molt més aferrissada , amb alternances .
Al final la victòria va ser pel corredor vilanoví de Diedre , per tercer any consecutiu , amb un temps de 1’18h , seguit a poc menys d’un minut per en David Uroz i Javi Sanchez , que es van disputar la resta del podi en un apassionant esprint resolt per tant sols 3’’ de diferència .
.-En categoria femenina , l’igualadenca Lola Brusau , corredora de la Selecció Catalana va dominar la proba sense oposició i amb molta comoditat , agafant avantatge des de l’inici de la cursa i sense veure perillar aquesta posició en cap moment .
.- La resta de corredors de Diedre van ser :
Abraham Sans , 1h’34’55’’ pos . 24
Jonatan Santos , 1h55’41’’ pos. 87
David Moya , 1h26’32’’ pos. 92
PIRATAS DEL ROCÀ
Dins el mateix recorregut tambe es disputaba una cursa de Btt,una de llarga(32km) i una de curta que coincidia totalment amb la cursa a peu de 20km.
El recorregut estaba format per molts trams de pista tant de pujada com de baixada i algun corriol intercalat,sobretot els 13 o 14 primers kilometres, despres, els ultims 6km ja eren mes muntanyencs amb corriols força fressats i revirats.
Des d'un bon principi l'atleta local Pere Arco,provinent de l'asfalt i el cross, s'ha possat al capdavant marcant un fort ritme acompanyat d'en Marc Carós a uns 50m per darrera tota l'estona.Als trams de pista l'atleta del Diedre a conseguit aguantar les estirades d'en Pere i en els ultims 7km on la cursa es tornaba mes corriolera en Marc a pogut escapar-se i arribar a meta en 1ª posició treint-li 3' al seu perseguidor.
La cursa ha estat tant rapida que els primers corredors han adelantat a molts ciclistes que havien sortit 30' abans i feien el mateix recorregut de 20km. Comparant els temps de la cursa a peu i la Btt,el temps den Marc Carós seria el segon millor temps dins la classificació de Btt.
XIV Cursa de muntanya La Vall del Congost
.
.
.
El diable te nom: Toni de Arriba.
L’Infern te un territori: La Vall de Congost.
21 de Març del 2010 serà una data recordada per molts corredors que varen patir la desbordada imaginació d’en Toni a l’hora de traçar un circuit per una cursa que segurament es pot considerar una de les maratons de muntanya mes dures de la península Ibèrica, 44 Km pràcticament tots per corriols i 3800m de desnivell positiu, una cursa per posar-se a prova un mateix tan física com mentalment, amb una organització perfecte que va fer que els corredors només s’haguessin de preocupar del seu cronòmetre, parla’n ja una miqueta de la prova en si, i mes concretament dels diables verds (els corredors Diedre), ja de ben principi un grup força nombrós de uns 6 o 7 diedres es va posicionar en les primeres posicions deixant la iniciativa en la primera posició a en Jaume Folguera seguit d’aprop per els germans Barbes (en Gabri i l’Armando), fins pràcticament ¾ de la cursa, on en Jordi Martin, va demostrà la seva veterania (en tots els sentits, curses, edat....) i en una demostració de bon estat de forma física es va imposar amb gran claredat en el podi final, destacar la gran actuació de la majoria de Diedres......
