Associació Esportiva Diedre

El dia 8 de maig s’ha disputat a Vilanova i la Geltrú una nova edició del raid Garraf , puntuable per la Copa Catalana .

La proba s’ha disputat amb un bon sol , tot i l’anunciada pluja , i s’ha recorregut la pràctica totalitat de la comarca del Garraf , així com una petita incursió a l’Alt Penedès .Els participants han superat probes d’orientació urbana i específica , btt , tresc , patins en línea , ràpel i escalada .

Aquest cop l’equip DIEDRE-TUGA estava format per Joaquin del Rio , Jordi Capell “Txakal” i Xevi Guinovart .

A les 9’00h del matí s’ha donat la sortida amb una ràpida proba d’orientació urbana pels carrers de la ciutat . El primer equip en arribar a la transició de les pistes d’atletisme per agafar les btt’s va ser el Diedre-Tuga . El segon sector , de btt , els va portar des de Vilanova fins a Can Simó , on van realitzar el següent canvi , sortint aquest cop amb tots el “ferros” , per completar un sector molt complert . Seguint les balises marcades per l’organització , els raiders van pujar fins el Pic de l’àliga i Coll Roig , per desprès anar a buscar una cova sota el Castell d’Olérdola . Encara dintre del sector , varen haver de carregar les bambes a la motxilla per posar-se els patins de línea per realitzar un tram curt però molt exigent de 3km i 200m+ i pujar fins la zona de la “facu” , on amb els patins a l’esquena , es realitzaven les probes de ràpel i escalada . A l’entrada al ràpel la diferència amb el segon equip ja era de 15’ . Sortint de l’escalada un cop superada una via de 6a ( la que més bonificava ) retornaven fins a recollir les btt .   En el següent sector , pels voltants de Viladellops , el recorregut els va portar fins els Vinyals i l’autòdrom de Ribes , on tornaven a fer canvi de disciplina , aquest cop per realitzar una complicada orientació específica a peu . L’equip la va realitzar en un dels millors temps parcials ,augmentant la diferència amb els perseguidors a 45’ ,  cosa que li va permetre sortir al darrer sector en btt de retorn a Vilanova per la zona dels Colls amb tranquil·litat i assegurant les balises  .

L’equip DIEDRE-TUGA va guanyar el raid amb un temps de 7’40h , amb més d e30’ d’avantatge amb els segons i tercers , Oxigen i Medilast respectivament .

Crònica de Xevi Guinovart

El proper raid de Copa Catalana serà el Raid Urgellistant , el 5 de juny .

El passat divendres dia 23 abril a les 15h de la tarda, es va donar la sortida de la II edició de la Costa Brava Extrem Running, amb participació de corredors de Diedre.

En la modalitat Challenge que constava de 105 km repartits amb tres etapes, la primera de 25km, la segona de 55km i la tercera de 30km hi va participar en David Ferrandez que va acabar en 8ª posició final.

En la primera etapa va arribar a la 9ª posició (a menys de 10’ del primer classificat Cyril Chanu) amb un temps de 2:35, en la segona etapa va fer una cursa impecable que li va permetre guanyar l’etapa juntament amb en Sergio Fernandez de Madrid (un dels grans ultrafondistes que tenim en aquest país) amb un temps de 5:10 que el varen fer pujar fins a la 3ª posició de la general a tan sols 9 minuts del líder de la cursa Sergio Fernandez, en la tercera etapa, la sort no el va acompanyar ja que quan anava amb el grup capdavanter format per 5 corredors es va fer una forta torçada de turmell just al km 8, fet que el va fer perdre molt de temps en els 22 km finals,  que el van fer baixar fins a la 8ª posició final d’un total de 200 participants, un molt bon resultat en la seva primera cursa per etapes.

A la categoria reina, l’Extrem (180Km) que també constava de tres etapes, 25km, 100km i 55km hi van participar en Xavi Quintas i en Mia Carol.

A la primera etapa  sortiren més conservadors del normal, això va fer que a la meitat de la cursa decidissin apretar una mica el ritme per no perdre el grupet capdavanter, això els va fer acabar en 4ª posició per part d’en Mia i la 12ª per en Xavi amb un temps de 2:34 i 2:39 respectivament.

En la segona etapa la sort va ser desigual pels dos corredors de Diedre, en Xavi va sortir a un ritme més elevat que el primer dia, fet que li va permetre anar amb el grup capdavanter però cap al km 50 va començar a notar un fort dolor abdominal que el va fer afluixar el ritme, fins al límit que es va veure obligat a abandonar al km 80 degut al fort dolor. Pel què fa en Mia que també va sortir amb el grup capdavanter juntament amb en Xavi, la sort si que el va acompanyar, ja que va anar incrementant el ritme progressivament fins que al voltant del km 75 es va formar un grup de  4 corredors (2 portuguesos, Ricard Jiménez i Mia Carol) que perseguien molt d’aprop als líders de la cursa (els dos corredors d’Euskadi Iker Karrera i Iker Urizar) mica en mica anaven retallant distancies al grupet capdavanter fins a passar a l’Iker Urizar i col.locar-se en 2ª posició, que ja no va deixar fins a l’arribada de la segona etapa amb un temps de 12:27 que li va permetre pujar fins a la 4ª posició de la general amb el mateix temps que el Portuguès Pedro Marques.

Una de les anècdotes de la segona etapa és que el grup de 8 corredors on anava en Mia, van decidir parar a comprar una garrafa d’aigua en una botiga degut a la falta d’avituallaments i la forta calor, en Mia es va oferir per entrar a la botiga m’entre els altres l’esperaven a fora… la sorpresa va ser quan va sortir de la botiga i no hi havia ningú, els 6 corredors van continuar la marxa sense esperar-lo essent en Ricard Jimenez l’únic corredor que el va esperar. Visca el companyerisme!!!

A l’ultima etapa de 55km els primers 4 km va sortir a un ritme mes suau al costat del líder de la cursa (Iker Carrera) a partir d’aquí ja es va destapar la caixa dels trons fins a formar-se un grupet de 5 corredors (entre ells en Mia) que va liderar la cursa fins al km 15, aquí l’Iker Carrera es va despenjar al capdavant de la cursa, seguit de molt aprop d’en Mia i del corredor Portuguès (per cert, un impresentable), en Mia es va passar gran part del recorregut esperant el portuguès i guiant-lo en tot moment ja que no era capaç per si sol de seguir el recorregut correcte.

 Dic impresentable per no insultar, ja que el què va fer el portuguès a 10 metres de l’arribada, demostra que no te cap mena de companyerisme amb la gent que està al seu voltant, esprintant just a la línia d’arribada per treure el segon que li faltava per poder guanyar amb en Mia a la general de la cursa.

Podeu veure els resultants a:

http://www.atletisme.cat/classificacions/xtrem/ 

… I algunes fotos de la cursa:

http://picasaweb.google.es/tronja88/CostaBravaXtrem2010#

http://picasaweb.google.es/ireneedo/CBXR2010CHALLENGE#

http://picasaweb.google.es/massaguer.josep/CostaBravaExtremRunning2010#

Cal destacar l’escàs marcatge per part de l’organització fet que va fer que la majoria dels corredors es perdessin en diferents punts del recorregut. Un fet millorable de cara a properes edicions. Pel que fa a la resta l’organització va ser molt correcte…

Salut i muntanya

28 de març del 2010,

La festa no s’atura, el corredors Diedre han començat la temporada en plena forma, així ho demostra un nou podi en la 3ª Cursa de Muntanya de Manresa, on la Montse Martinez es va imposar amb claredat en fèmines, deixant a mes d’un minut la segona classificada. En l’apartat masculí en David Sanchez, quart en la general, va utilitzar la cursa com a banc de proves, de cara a poder completar una gran temporada, també destacar la desena posició de l’Eric Diaz, cada cop mes fi en això de corre per la muntanya........

Recordeu:

No per corre mes s’arriba abans (mentida )  

El diable te nom: Toni de Arriba.

L’Infern te un territori: La Vall de Congost.

21 de Març del 2010 serà una data recordada per molts corredors que varen patir la desbordada imaginació d’en Toni a l’hora de traçar un circuit per una cursa que segurament es pot considerar una de les maratons de muntanya mes dures de la península Ibèrica, 44 Km pràcticament tots per corriols i 3800m de desnivell positiu, una cursa per posar-se a prova un mateix tan física com mentalment, amb una organització perfecte que va fer que els corredors només s’haguessin de preocupar del seu cronòmetre, parla’n ja una miqueta de la prova en si, i mes concretament dels diables verds (els corredors Diedre), ja de ben principi un grup força nombrós de uns 6 o 7 diedres es va posicionar en les primeres posicions deixant la iniciativa en la primera posició a en Jaume Folguera seguit d’aprop per els germans Barbes (en Gabri i l’Armando), fins pràcticament ¾ de la cursa, on en Jordi Martin, va demostrà la seva veterania (en tots els sentits, curses, edat....) i en una demostració de bon estat de forma física es va imposar amb gran claredat en el podi final, destacar la gran actuació de la majoria de Diedres......

Resultats

Web de la Cursa

Fotos