Associació Esportiva Diedre

El passat diumenge dia 11 d'abril, varem sortir uns quants corredors de Diedre juntament amb 3 companys de l'esportiu Penedès a fer el recorregut del Doble Kilòmetre Vertical al Puigmal que es celebrarà el proper 22 de maig. El recorregut surt de la Plaça del Mercat de Ribes i de seguida ja s'enfila pel C/. de la Cerdanya on al final del carrer, agafem el corriol que puja fins al Collet de Segura. Aquí travessem una pista i comencem a pujar pel mig del bosc per la serra del castell, en aquest tram, creuem dues pistes forestals abans d'arribar al Pla de Punya, continuem fins al Cim d'Estremera (1947m.) on baixem fins a Coll de Barraques per agafar el camí que ens porta fins a la Font de l'Home Mort. Aaquest tram és pla i avall, fet que aprofitem per descansar una mica i arribar amb les forces recuperades per afrontar el tram final de pujada (el mes dur del recorregut) que en menys de 3km es remunten més de 1000m+ de desnivell. Seguim en línia recta per prat alpí fins al cim del Puigmal, passant pel Pla de les tres Torres, Cova del Penitent i el Roc Groc...
En total unes 3h de pujada amb un dia fantàstic.

Per fi a arribat l'hora!!! ja fa mes de 5 mesos que varem anar a la cursa de http://www.arratzu-urdaibai.com/ i varem aconseguir el primer èxit de la temporada com a equip de curses de muntanya, varem aconseguir l'objectiu que ens varem marcar, guanyar el premi econòmic corresponent a l'inscripcio al Campionat d'espanya per Equips que molt puntualment l'Iker a fet a l'organitzacio de la cursa... Ara ja falta menys d'una setmana per marxar cap a Serra (K25 - Trail de la Calderona) per competir i comparar-nos amb tots els equips (mes de 30) que participaran al Campionat d'espanya, el nivell dels equips es molt alt i la cosa anirà molt cara per pujar en algun dels tres graons del podi, pero com diu l'Iker "Ahora os toca ir y ganar!!" no se si guanyarem o no, el que si se es que qui vulgui guanyar aquest campionat, fàcil fàcil no ho tindrà i segur que nosaltres estarem allà per fer-ho mes difícil... Salut i muntanya

Aquest cap de setmana aprofitem amb el company de corda per anar fins al Vignemale. Dijous a la nit arribem a Cauterets, i passem la nit allà.A les 3:30 comencem a caminar desde Pont d'Espagne direcció la cara nord de Pique Longue de Vignemale. Com que encara es de nit i fa molt molt fred ens esperem una bona estona al refugi de Oulettes de Gaube, allà hi trobem una gent que ens comenten que la glacera esta molt oberta aixi que ens ho muntem per arribar a la glacera quan clareja... a les 8 estem fent equilibris per saltar la rimaia i arribar a peu de via. Estem ja a la paret nord, a la via classica. Ens esperen 800mts de desnivell per escalar. Es una escalada fàcil en el seu conjunt, però amb el comprimís de una gran paret. Poques assegurances ens indiquen que anem per bon cami, es facil perdre's i cal escalar rapid que a la tarda venen tempestes. Al cap de 7h assolim el cim del Pique Longue de Vignemale, amb els seus 3.328mts. Després d'això ens falten unes 2.5-3h fins al refugi.A la paret vam passar molt i molt fred, i amb un joc de tascons i friends fins al num 2 es passa bé. Hi ha trams espectaculars i aeris, una activitat que en conjunt et posa les piles...a les 18h arribem al refugi on ens esperen uns companys, i allà mengem i mengem fins a rebentar...finalment hem pogut escalar una de les parets més clàssiques dels Pirineus...us deixo alguna foto... salut!

Si voleu un sponsor que us pagui totes les curses i material de running pel 2010, aquí el teniu!!! 80.530 Aquest es el nº que canviara completament les vostres vides, o no!!! P.D.: El podeu trobar a la botiga Diedre o amb algun soci de l'entitat que de ben segur us emprenyara fins que ni compreu un per el mòdic preu de 5€...

La III pujada al Montsià (memorial Francesc Bort) a estat aquest any la prova escollida per decidir el Campió de Catalunya per equips. A les 8 del mati es va donar la sortida conjunta, nois i noies tots junts, el ritme de sortida mes tranquil del normal, ja que els equips que es disputaven el Campionat es controlaven entre ells, els primers kilòmetres es varen fer amb un grup de uns 20 corredors on hi havia els del T. R. Mas Virgili (Biel Secall i Ramon Barceló), A. E. Alcanar (Arturo Sanz i Josep Bel) U. A. Terrassa (Esteban Ramirez i Pere Castillo), Josep Lluis Rubio del Begues Espeleo Club, Marc Balana, Toni Arbonès... i tots els Diedre's , aproximadament al km. 4 en Jessed Hernardez (Diedre) comença a mostrar la seva superioritat seguit de prop de l'Esteban Ramirez (Terrassa), J.LL. Rubio (Begues) i Dan¡ Ballesteros i Xavier Valldeoriola (Diedre). Al km 15 en Jessed ja duia una diferencia de temps prou gran que li va permetre fer una cursa molt tranquil i sense patir amb cap moment per la victòria, fins i tot es va permetre el luxe de parar mes de un i dos cops a parlar amb la gent que anava trobant pel recorregut, per darrera seu la cosa estava mes moguda, ja que en Dani Ballesteros es va fet una fissura al dit del peu mentre intentava seguir el ritme de l'Esteban i en J. LL. Rubio, akst fet el va fer baixar fins a la 6 posició, però a la part final de la cursa i aprofitant que el terreny no era tan tecnic va anar remuntant posicio fins arribar amb tercera posició per darrera d'en Rubio, pel que fa en Xavier Valldeoriola va fer una cursa molt intel·ligent anant al seu ritme de menys a mes i sense preocupar-se dels altres corredors que li va permetre acabar a la quarta posició final. En Jordi Martin va correr la cursa engripat fet que a mida que anaven passant els km. anava perdent alguna posició, tot i això va acabar la cursa amb una molt bona 12a. posició i l'Albert Lapeira que últimament a corregut tot el que es podia córrer (es un putu crak!!!) es va mantenir durant tota la cursa dintre dels 20 primers però cap al final va perdre una mica de xispa degut al cansament acumulat que el va fer baixar fins al 23e. lloc. Cal destacar el segon lloc de J. Ll. Rubio, que semble que per ell no passin els anys, 40 i tants i alla davant a cada cursa... Pel que fa a les dones, la Lourdes Aymerich i la Montse Martinez (Diedre) varen sortir a un ritme força alt que els va permetre dominar la primera part de la cursa fins als trams mes tecnics de muntanya, a partir d'aqui varen tenir petits problemes, ja que la Lourdes es va resentir d'una lesio ( millor no explicar on la te per preservar la seva intimitat) que la va fer baixar fins al 5e. lloc i la Montse va notar una mica l'inexperiencia en curses de muntanya (us recordo que acaba de fer 23 anyets i es la seva primera cursa de muntanya), fet que la va obligar a baixar una mica el ritme fins a col·locar-se 6na., pero cap al tram final i fent valer la seva condició d'atletes varen poder impossar un fart ritme que les va portar fins a la segona i tercera posició respectivamen, la categoria de noies va ser guanyada per la Cathelijne Debats del C.E. Xerta. Pel que fa al campionat de Campionat de Catalunya per equips, l'Ass. Esp. Diedre va guanyar amb claredat amb 642 punts per davant de A. E. Alcanar amb 486 punts i la U. A. Terrassa 452 punts. Des de l'Ass. Esp. Diedre, volem felicitar als organitzadors de la cursa per l'ambient de bon rotllo que varem viure tot el cap de setmana i la bona organitzacio de la cursa, on no i va faltar de res.

Com ja tinc costum d'anar fent, ja que us vaig enviant piades d'algunes de les coses que vaig fent, us passo un breu resum del que ha donat de si una setmana als Ecrins, als Alps francesos, aprop de Grenoble. Amb les ganes de fer tapia, vaig arribar a Ailefroide el dissabte passat, allà hi ha parets de renom com la Nord de l'Ailefroide, la Meige, El pilar sud de la Barra dels Ecrins, la Barra Negra, o l'agulla Dibona, la flama de pedra. (3.130mts) Allà ens vam reunir unes 35 persones, i un cop allà, l'estada al camping era tant i tant agradable, la companyia, les xerrades nocturnes a la llum de la lluna o del fanalet, sempre amb un gotet de vi, van fer que les ganes de fer una alpinada marxessin ben depressa. No tenia ganes de vivac a paret, ni de vies extremadament llarges, ni pateos importants,... aixi que amb el company de cordada ens vam dedicar a vies mitjanes, que ens permetessin tornar al camping a mitja tarda.En plan sortida-express vam fer l'Agulla Dibona, la Via Visite Obligatoire, aproximació d'unes 2h amb un fort desnivell, i molt, molt agradable. La via son uns 450 mts de corda, 13 llargs moolt llargs, i quasi tots de 6a. Via equipada, on hi ha aire entre assegurances, cal escalar.A la zona d'Aileforide vam fer el Pilar Sud du Levant, 200mts i 6b. També cau l'esperó Parlavas, 350mts i 6a. Un espero que encara no coneixem el nom, entre la pluja van sortir 4 llargs, uns 120mts 6a d'adherencia (ole ole pels peus de gat), i ja per a final de festa una magnifica via de fisures i granit d'exel·lentissima qualitat: la via Baliverna, uns 400 mts i 6b+....entre tot vam tenir 3 dies de mal temps, i hores i hores de pasciencia dins el cotxe per arribar a la zona. Magnifica companyia dels que s'anomenen "Excombatientes de les Antiguues estades per a Joves Alpinistes de la FEEC.". aqui us arriba també un parell de fotos de la Dibona, una de les agulles mes estètiques que he escalat.... bones escalades, curses, i alpinades!

Després d'un començament de temporada no gaire bo, en Jessed Hernandez ha posat la directa ... els darrers tres caps de setmana ha guanyat dues de les tres carreres que a corregut i un altre fet segon. Tot va començar el passat 21 de juny al Km Vertical Amboto, on va acabar en segona posició just per davant del Agusti Roc, dimarts mateix anava directament cap a Atenes per córrer el dia 28 de juny la Olympus Marathon, que amb els seus 44km. i gairebé 3000m. de desnivell, la converteixen en una de les maratons més dures que es celebren a Europa, igual que va fer el 2008, va guanyar la cursa amb autoritat per davant de l'atleta local Nikolaos Kalofyris que va entrar a més de 11 'de Jessed i el Nepali Dawa Sherpa que va entrar en la tercera posició. La traca final va esclatar aquest diumenge passat dia 5 al Sentiero 4 Luglio (Coneguda per LA MARATÓ DEL CEL) a la regió italiana de Llombardia, on va guanyar la cursa davant de corredors lustres com Fulvio Dapit, Andrew Symonds o Fabio Bonfati .. . Felicitats i que no pari la festa!

Jo també faig activitats de muntanya de risc , l'altre dia vaig anar a buscar farigola per fer olives a les ( atenció!!!! ) ..................... 3 de la tarde , OJO , amb "toa la caló". Per fer-ho mes Extrem vaig anar sense ulleres de sol ni protecció solar , com que anava amb pantaló curt em vaig ortigar i em varem picar diferentes bestioles ferestecs amb molta mala baba , estic en quarentena corporal-espiritual-sexual (aquesta ùltima m'obliga la dona ), ho vaig passar molt malament. Amb aquesta mala experiencia he après molt sobre la supervivencia extrema i he decidit comprar les olives ja fetes , vinga macos a veure qui supera aixó!! Salut i muntanya P.D.: A la foto es pot veure clarament com tots ens mengem una oliva de les d'en Jordi.... jejejeje Crònica del Sr. Jordi Martin

Aquí teniu un parell de piades d'en Jordi Nonell, soci de l'Ass. Esp. Diedre i una barreja d'escalador-corredor, que aprofita qualsevol moment per escalar o fer el que sigui a la muntanya... Aquí tothom de Diedre que si córrer cap aquí, córrer cap allà... una cursa.. un altre...però es que em sona que el ninot del logo de Diedre és un escalador... no és així Marc? Doncs aquí deixo una piada per a qui li interessi: Ahir a la tarda vaig estar a Montserrat, al sector d'Agulles, amb un company vam fer la via Normal de la Portella Superior. L'inici supera la mítica vauma que es va superar per primera vegada amb la clàssica tècnica del tronc. Actualment es fa amb artificial i hi trobarem pitons artesanals, un espit i un pont de roca (en mal estat). Porteu aliens per reforçar i una xapa recuperable pel primer pas. Després ja es fa amb algun friend mitjà.Descens en ràpel directe al coll de la Portella (45mts). Via clàssica clàssica. Dilluns a la tarda també vam fer la via Reserva, al Pic del Martell (120mts, V+). Via ràpida amb grau obligat de V+, cal dir algun alien perquè hi ha aire entre assegurances, roca bonissima amb algun tram polit. Equipada amb parabols. I ja per ultim el cap de setmana anterior vam fer la Via Jaume Casselles, al Tossal de la Feixa, Oliana. Curiosa via on es combina un tram de conglomerat (compte alguna pedra suelta!) amb un segon tram de calcari bonissim! Compte al 5è llarg, fàcil liarla!Reunions equipades amb espits, i algun altre repartit pels llargs. Cal anar ben sortit de material, joc de friends mitjans, aliens i tascons. (haureu d'equipar força) Via bona en terreny d'aventura! 350mts, V+ obligat (ben assegurats els passatges clau) ale, ja us he atabalat prou! properament més! Jordi Nonell

FOTOS CURSA

Ja fa temps que es va celebrar... concretament el dia 17 de maig, però la feina es la feina. Amb una magnifica participació(mes de 120 corredors) a les 8 del mati es va donar la sortida, el dia era fantàstic igual que l'ambient de cursa, el recorregut tenia 42 km. i 2000m. de desnivell+, els primers 30km. tots de pujada, seguien el següent recorregut: Savarneda, L’Obaga, La Font d’Arminyana, El Port del Cantó, Prat de Muntaner, Comes de Rubió, La Basseta i El Pic de L’Orri, els últims 12km. eren tots cara avall per desfer els 2000m. fins a Sort. Els resultats, per nosaltres , immillorables ja que varem ocupar les tres primeres posicions amb en Xevi Guinovart i en Jordi Martin que varen controlar la cursa des dels primers kilòmetres i en Manel Amor que cada km. que passava mes s'acostava al capdavant de la cursa, la quarta posició va ser per en Javi Delgado que cop mes i gràcies a la seva reguralitat (Molt important per seguir una Lliga) es perfila com el principal favorit per guanyar la primera Lliga Catalana de Curses de Muntanya. Cal destacar els bons resultats de l'Edu Solà (9e.), Albert Lapeira (11e.), Mia Carol (15e.) i David Ferrandez (30e.) Pel que fa a la class. de la Lliga Catalana, en Javi Delgado es el primer classificat, seguit de prop d'en Manel Amor a la segona posició i en Marc Caros a la tercera... Amb la categoria femenina, l'Anna Macià, lidera el campionat a només 5 punt de la Carol Blanco.